(77) no som invisibles, et altri

“–No som invisibles!”, proclamà, eufòric, el pirata irlandès: frase que avala que no som allò que passa, sinó allò que ens passa –pel tupí.
Anècdotes –per descomptat, totes falses (2): l’Invisible n’ha incorporat dues de noves al seu catàleg delirant: sobre la cuina del jabalí –de cuina també hi entén– i la de l’obertura personalitzada de les portes del túnel de Vielha.
Botifarrada: després de l’amanida –de justificació–, de l’embotit –l’Invisible digué que, abans de l’embotit, primer s’ha de servir el pa–, de les torrades –tots els colors del negre, que podria haver cantat aquell–, de la botifarra –del cunyat del de Calaf que fa la bona, etcètera–, de les mongetes –exquisides!–, del Lan –vi volador–, de la macedònia –sempre inquietant–, de les coques –de vidre, de crema, de fruita, de llardons–, del cafè, i de les copes, vam veure passar llista –ho juro– al de la capa verda.
Llibreta vermella: segons els seus curadors, se serà més restrictiu amb: 1. aquells que no vénen a sopar els dijous i se sumen als dijous extraordinaris –llegeixi’s botifarrada i gambada. I 2. aquells que menystenen la botifarrada i només s’apunten a la gambada.

Hockey
La teoria del peu esquerre: ara resulta que un nou inventor de la pólvora ha descobert la sopa d’all. Admirem-lo.
“–Amb l’equip que tenim, si fem cinquens…”, digué, sentenciós, el que hi entén: la resposta, inapel·lable, va arribar de l’amant imaginari de la Irene Montalà: “–L’Egara sempre ha de sortir a guanyar”. Com d’habitud, doncs, ni puta idea.
El que hi entén també sentencià: “–Seràs jugador de hockey quan, havent de triar entre un whisky i l’stick, triïs l’stick”. Que el cérvol hi faci més que nosaltres…
Una vegada ho tinguem tot gravat, visionat, clicat i programat: beveu, no deixeu de beure whisky –o rom, si ets pirata i irlandès.
I com sigui que, d’uns anys ençà, el hockey ha deixat de ser un esport i s’ha convertit en un videojoc: penseu que lo important no és participar, ni competir, ni tampoc guanyar. Lo important ets tu.

1 comentari

Protegit: 1×1 Morella

El contingut està protegit amb contrasenya. Per veure’l, introduïu la contrasenya a continuació:

Comentaris tancats a Protegit: 1×1 Morella

(76) l’home de la recepció, et altri

L’home de la recepció: matinada del 2 al 3 d’agost. Amadeus –o com se digui, ara. Expedició cérvol, després de sopar amb falsa sal de l’Himàlaia. Mentre els expedicionaris desbarren a la barra, entren al bar llegendes de l’stick, abillades amb la samarreta de l’imperi –hi ha la que els confon amb la selecció de natació sincronitzada– a la recerca de la copa que no han alçat al camp. Amb ells, l’home de la recepció, que, per a qui encara no ho sàpiga, des de sempre que demana: si, tot desmarcant-se, col·loca l’stick a la dreta, vol que li passis la pilota a l’esquerra –i si el col·loca a l’esquerra, la pilota li has de passar a la dreta. La cosa és, certament, molt senzilla. Falta, és clar, que el passador sàpiga on xuta.

Un vídeo de l’istiu: 3 d’agost. Divendres. Mitja tarda. Després que la nit anterior se’l convencés de no visitar el Cau Ple de Lletres –que, sigui dit de passada, ja no existeix– i de canviar la literatura esportiva per la pràctica –“Tu, pedala. Deixa’t de llibres i pedala. Pedala!”– SVT envia el vídeo en què, dalt d’una bicicleta del gimnàs del Club, manifesta: “Lo del Cau Ple de Lletres, descartat. Amb la bici, tal i com amb la majoria de coses, tot és començar. Gràcies, nois”. Ja ho hem esmentat en altres ocasions, però convé recordar-ho: ni cas a consells, promeses i juraments d’un dijous a la nit.

Una foto de l’istiu: 27 d’agost. Dilluns. 7.23 am. Matadepera. En Rifle, amb cotxe cap a la feina, enxampa el Sr. S, vestit d’esport, aferrat a la barana del carrer Joan Camps que dóna a la Riera de les Arenes. La imatge no aclareix si el Sr. S fa els estiraments de després d’una activitat física qualsevol o s’espera al moment propici per al salt –o totes dues coses. En un missatge posterior el senyor S ens informa que: 1. No s’ha llançat pont avall; i 2: té hora al fisioterapeuta per una lesió al bessó. Sigui com vulgui, un dia s’haurà de parlar clar sobre els efectes, nefands, de les vacances.

La llista del Rifle (i 2): l’afaitada ha estat d’antologia.

Envia un comentari

(75) diccionari ratllat XIII

A les reunions: costa més callar que parlar; no tenir opinió que tenir-ne. Ser ràpid, ser el primer, vol dir triomfar. Les reunions han esdevingut la quinta essència de la tertúlia, llorada. I narinant.
Entendre-hi de tot: “–A mi em faria vergonya”, digué el cérvol. I callà.
Clicar: infinitiu substantivat que comporta passar-se hores –i hores, i hores– davant de l’ordinador mirant-hi jugades de hockey. Una vegada l’acció a estudi s’ha analitzat cent cops, el transmissor l’edita per tal que uns putxinel·lis –no confondre’ls amb jugadors– s’adonin de què han fallat i s’examinin de consciència per no repetir la pífia. Gràcies a déu, però, 1: encara n’hi ha que tenen la fe de la intuïció i que es passen les consignes pel clatell; i 2: –anunci per a navegants: un putxinel·li no té consciència, si cau al mar i no li diuen que nedi, s’hi ofega –i pesa, la roba molla.
Transmissor: espècimen, adotzenat, que quan comprova que els seus putxinel·lis fan exactament les mateixes coses que ell els ha dit pensa: feina feta.
Entrenador: espècimen, raríssim, que quan constata que els seus jugadors fan coses diferents de les que ell els ha suggerit tasta l’efímera satisfacció –íntima.
Putxinel·li: individu vestit de jugador de hockey, stick inclòs, que en lloc de jugar segueix instruccions.
Jugador: un que juga –és a dir, que mira de divertir-se.
Somni del transmissor: un joystick.
Somni de l’entrenador: la veïna.
Promesa
: jugadora que, per acabar l’entrenament, es prepara per al partit final “–partit, partit!”. El monitor, home de fe, ha bastit dos equips –on són, els petos?– i n’ha disposat un a cada meitat del camp. “–A punt?”, brama. És llavors quan, observant la promesa, palplantada al terreny de joc, li pregunta: “–I l’stick?”.
La llista del Rifle: i tot d’una, a traïció, apareix en Rifle i, amb una llista de noms per bandera, et pregunta: “i tu, amb una llista així, jugaries, l’any que ve?”. Opció a: fugir; opció b: fer-se pedra; opció c: respondre “no m’agrada, el hockey” –i és veritat.

Comentaris tancats a (75) diccionari ratllat XIII

(74) la tribu, l’eufòria dels dijous, Amadeus (2), la bonica (2)

La tribu
Ho diu la Milena i és així: la intel·ligència no és per a sempre. La vanitat i la seva germaneta, la pocavergonya, aguaiten tothora. Cal molta sort, perquè no l’assaltin.
I el que és pitjor: així com, d’habitud, l’intel·ligent s’adona que n’és –ah, la predisposició!– les sotjadores fan per manera que gairebé mai no s’adoni de la pèrdua.
La vanitat: és, segurament, pitjor que la idiotesa. I, per desgràcia, avui no s’estila de pagar l’esclau del cave ne cadas.
L’eufòria dels dijous
Promeses: ja la vam tenir amb la bestiesa de la duatló –en què, per cert, del pòquer en caigueren dos, un pel tobogan (literalment), l’altre sense justificació. Sant tornem-hi i perjurem-ho: els manaments del no del dijous són: 1. no t’inscriguis enlloc. 2. no mengis pasta. 3. no baixis al bar de Terrassa (continuarà).
El tobogan: el rei s’hi enfilà per la banda de baixar-ne i l’embranzida el va fer picar de cap a la part superior de l’atracció. Una pregunta continua intrigant el cérvol: la trompada, ¿fou a la barra primer i a la fusta després? ¿dos cops a la fusta, potser? ¿o dos cops a la barra? ¿o primer fusta i després barra? La primera recreació dels fets, un dijous a la nit –en què un colom s’acarnissà amb el rei caigut– no va permetre conclusions definitives i se seguirà investigant. Amb tot, la xamba va ser que les pupil·les no seguiren el monarca.
Anècdotes –per descomptat, totes falses: passen els anys i l’Invisible, de tant en tant, a banda d’insistir en les històries de sempre –orlades segons l’ocasió–mira de colar-nos-en una de nova. Siguin revisitades, siguin d’estrena, són totes delicioses.
Nit electoral: ¿quants diners val tenir-hi de comentarista l’Invisible, que sap de tot –és a dir…– i que pontifica al costat del cérvol i hi competeix aviam qui la diu més grossa? ¿Quants?
Amadeus
Afegitó: A la barra et pregunta: “–¿Com se diu la beguda dels pirates?”. I sí, és el company de duatló –el que no va caure del pòquer.
La bonica
Afegitó: Sobreentendre, aquesta és l’altra qüestió.

Comentaris tancats a (74) la tribu, l’eufòria dels dijous, Amadeus (2), la bonica (2)