(48) confessions de socis que se’n surten I

JSL, 45 anys: “Hola, em dic Joan i vaig ser de Junta quatre anys. Hi vaig entrar ple d’il·lusió, però els correus electrònics me la van acabar. Me n’arribaven més de cinquanta al dia. L’últim mail previ a la reunió de la setmana ens instava a resoldre l’assumpte que tractàvem en la trobada del vespre. I, és clar, al final de la reunió del vespre, sense haver decidit res, ens acomiadàvem dient que ho acabaríem de lligar per mail durant la setmana. Ara només jugo a pàdel i, sobretot els dijous que trobo pista, sóc feliç.”

ARM, 24 anys: “Hola, em dic Anna i vaig fer de monitora de l’Escola de Hockey tres temporades. M’agrada molt la canalla, m’ho passava bé. Anava a tots els entrenaments, ho juro. I m’hi implicava. Però, no sé per què, els que manaven feien com si no hi fos: s’havia de decidir alguna cosa i no m’hi comptaven. Un dia el pare d’una nena em va dir: “–la meva filla juga, avui? ah, que tu no portes res…” Ara vaig a classes de body-pump i, especialment els dimarts que hi ha l’entrenadora simpàtica, sóc feliç.”

PAA, 42 anys: “Hola, em dic Pere i vaig ser vint anys al mateix equip de hockey, a Primera. Vaig fer-hi de capità, d’entrenador-jugador, de delegat-jugador i fins i tot de jugador ras. Però a la temporada vint-i-una, al setembre, després que cada setembre dels últims vint anys m’haguessin trucat per posar-me en l’equip, no em van telefonar. Ara faig de pare torracollons, sobretot els dissabtes en què el nano em juga a 3 per 3 i a 5 per 5. I m’adono que havia estat infeliç vint anys seguits. Que xalo!”

TDN, 58 anys: “Hola, em dic Teresa i els meus fills han jugat quinze anys als primers equips de hockey: el meu Xavi amb els nens, la nena amb les nenes. Durant quinze temporades els vaig anar a veure cada diumenge, o l’un, o l’altra, o tots dos quan jugaven seguit. Em vaig arribar a creure que el hockey m’agradava, però que pleguessin i descobrir els camins del Parc Natural tot ha sigut u. Ara els diumenges sóc feliç. Els néts ja tenen els seus, de pares.”

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.