(56) l’home i la terra

Un dijous. Una tocada de la matinada. El trio del llanto –els tres escarxofats als sofàs blaus presidits pel cérvol del Samaranch– lluita en va perquè el rellotge no marqui les dues. Al Club només hi són ells i la parella de la pizza –a la llar de foc–. Comandes, a Jacint Badiella sense número.

Mentre els del trio parlen de la vida i la mort –oh, no! Som éssers finits!– i les del duo investiguen els ingredients de la pizza, un soci que feia vint minuts que havia marxat del Club reapareix al porxo, a l’altre costat dels vidres, a l’alçada del cérvol olímpic: “–Tinc el cotxe en una rasa i no el puc treure”.

El tres del llanto s’alcen d’immediat i van cap a la consergeria, on es troben el soci de la rasa: “–M’agraden molt, les bèsties. Quan he pujat al cotxe he vist uns conills i els he anat seguint mentre conduïa. Fins que, pam, m’he fotut a la rasa i ara no en puc sortir. Que quina rasa? La del final de l’aparcament que el separa del sembrat”.

Sense més raons, els tres del plor, guiats pel soci que segueix conills, surten del Club, travessen tot l’aparcament i fan fins al cotxe, efectivament amb les dues rodes del davant dins de la rasa que fa frontera entre l’aparcament i el sembrat. La nit és esplèndida.

El propietari entra a l’auto i s’hi acomoda al volant. El trio, peus als solcs, es disposa a empènyer. El part va així: el conductor dóna gas amb la marxa enrere posada, els del llanto empenyen; a la primera, no; a la segona, amb caiguda inclosa de l’amant imaginari de la Irene Montalà, el cotxe surt de la rasa. Tant persones com cotxe estan bé –el de la Montalà, només amb els pantalons bruts–.

“–Gràcies, nois. Si no hi arribeu a ser vosaltres no sé què li hagués explicat a la dona. Voleu que us acompanyi al Club?”.

El trio torna a travessar a peu tot l’aparcament. La nit ja no fa tan bona cara. Entren al Club, saluden la parella de la pizza –l’orenga, indispensable– i retornen als sofàs. Asseguts, s’adonen que el cérvol d’en Samaranch ha tancat un ull. Les dues en punt.



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una comentari en l'entrada: (56) l’home i la terra

  1. Estelles diu:

    Quan tindrem un nou pollastre?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.