(59) la puntualitat és la urbanitat dels reis, però vós no sou pas rei…

Puntualitat: Si ets convocat a una qualsevol reunió, vés-hi, com a mínim, vint-i-cinc minuts més tard de l’hora fixada. Amb tot, és possible que dels convocats siguis el primer a arribar. Si així és, fuig immediatament al Poniclub de l’hípica a visitar en Rodolfo Valentino i torna’n vint-i-cinc minuts després. Amb cinquanta minuts sempre hi haurà fet cap el primer despistat, a la reunió. I hauràs d’entrar-hi parlant pel mòbil –“escolta’m, ara t’he de deixar que tinc una reunió…”– i seguidament preguntar al qui s’espera: “–A quina hora començàvem?”.

És un cas similar al dels entrenaments: si la sessió comença a dos quarts d’onze, arriba-hi a tres, amb un cafè amb llet i ulleres de sol. El cafè amb llet és opcional, les ulleres reglamentàries. Cal que els pares, que han acompanyat els fills a les deu i que s’esperen que engegui l’entrenament, comprenguin que, per molt d’hora que vagin, la sessió s’inicia quan apareixen les ulleres de sol.

Ergo en una reunió, en un entrenament, onsevulga, ser puntual fa antic i és d’aprenent.

Iniciativa: No donis mai cap idea ni, si has gosat donar-la, intentis d’aplicar-la. ¿Després de setanta-cinc anys d’història tu has de dir com s’han de fer les coses? No, evidentment que no. La nostra entitat es regeix pel principi de la inèrcia o primera llei de Newton, que diu: “això sempre s’ha fet així”.

Aquest postulat, però, veu que adesiara brollen corcons que insisteixen a saltar-se’l. I, malgrat els guardians del quietisme, si els del canvi són de veres porfidiosos, aconsegueixen que es repensi alguna cosa. Després de tanta feina, tanmateix, corcons i porfidiosos són absorbits pel principi d’incertesa de Heisenberg o primera llei del Cérvol, que regna entre els quietistes: “jo això ja ho deia”.

Així, els sentinelles gattopardians, tant si el canvi ha anat bé com no, guanyen la partida.

Ergo no et moguis, espera’t que el primer pardal s’envoli. Si el cacen, per què volava. Si fa niu, ha seguit les teves instruccions i el niu, també, és el teu.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.