(61) gent de dijous –la de pàdel, el professor, la que té fred– i els albercocs

La de pàdel: Fuma com si cada pipada fos l’última, com si de la cigarreta en pogués xuclar un aire que la vida no li dóna. Té una set que fa venir-ne. Menja amb els ulls. Mira amb la boca. Alguna vegada els del cérvol li han sentit la veu: –“Us sobra cubata?”, una veu que s’encalçava a si mateixa, ja que no deia el que deia sinó el que venia després –emporteu-vos-em d’aquí, per l’amor de déu. Però per norma general –i no hi ha res més general que ells– els homes del cérvol no s’assabenten de res i únicament li donaren de beure. Sí que es van adonar, ho veu tothom, que ella no en té prou, amb el professor.

El professor: És molt clar que el professor ha deixat de ser-ne i s’ha tornat alumne que comença per l’abecé –de la classe dels tomàquets, a pe molts. I ara que fa d’alumne només vol sucar i es dedica, tan sols, a obeir-la –i a ella, és clar, que únicament l’obeeixi li sembla que és, tot just, el que toca. I el que toca, que és el que ell ha de fer i si no ho fa no suca, és allò que a ella més l’avorreix d’ell, i ara ella no pensa a avorrir-se. Fa una llàstima autèntica, l’exprofessor. Una llàstima d’home en general, com els del cérvol, però més llàstima perquè és un home concret. Era el professor. És un tomàquet. “–D’amanir”, conclou ella.

La que té fred: “–Tinc fred”, va mussitar, acostant-se’ls. I el trio del cérvol, escalfant-se a la flama, glossant el gran foc dels garbons, no va es va adonar que ella en tenia de veres, de fred. Ells no hi comptaven, amb ella. És cert que es podrien haver recordat que elles mai no anuncien res perquè sí, sinó que en demanen la solució. Però ells, exercint d’homes en general –al pa pa, al vi vi i al fred fred– seguiren cremant la garba i li van donar a entendre que “–si tens fred aquí hi ha el foc i tal dia farà un any”. Ella, desolada, “–Tinc més fred que quan us ho he dit” va semblar que mormolejava–, se’n tornà amb els coetanis convençuda que amb el trio no hi havia res a fer.

Els albercocs no maduren si hom se’ls mira de prop.



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.