(74) la tribu, l’eufòria dels dijous, Amadeus (2), la bonica (2)

La tribu
Ho diu la Milena i és així: la intel·ligència no és per a sempre. La vanitat i la seva germaneta, la pocavergonya, aguaiten tothora. Cal molta sort, perquè no l’assaltin.
I el que és pitjor: així com, d’habitud, l’intel·ligent s’adona que n’és –ah, la predisposició!– les sotjadores fan per manera que gairebé mai no s’adoni de la pèrdua.
La vanitat: és, segurament, pitjor que la idiotesa. I, per desgràcia, avui no s’estila de pagar l’esclau del cave ne cadas.
L’eufòria dels dijous
Promeses: ja la vam tenir amb la bestiesa de la duatló –en què, per cert, del pòquer en caigueren dos, un pel tobogan (literalment), l’altre sense justificació. Sant tornem-hi i perjurem-ho: els manaments del no del dijous són: 1. no t’inscriguis enlloc. 2. no mengis pasta. 3. no baixis al bar de Terrassa (continuarà).
El tobogan: el rei s’hi enfilà per la banda de baixar-ne i l’embranzida el va fer picar de cap a la part superior de l’atracció. Una pregunta continua intrigant el cérvol: la trompada, ¿fou a la barra primer i a la fusta després? ¿dos cops a la fusta, potser? ¿o dos cops a la barra? ¿o primer fusta i després barra? La primera recreació dels fets, un dijous a la nit –en què un colom s’acarnissà amb el rei caigut– no va permetre conclusions definitives i se seguirà investigant. Amb tot, la xamba va ser que les pupil·les no seguiren el monarca.
Anècdotes –per descomptat, totes falses: passen els anys i l’Invisible, de tant en tant, a banda d’insistir en les històries de sempre –orlades segons l’ocasió–mira de colar-nos-en una de nova. Siguin revisitades, siguin d’estrena, són totes delicioses.
Nit electoral: ¿quants diners val tenir-hi de comentarista l’Invisible, que sap de tot –és a dir…– i que pontifica al costat del cérvol i hi competeix aviam qui la diu més grossa? ¿Quants?
Amadeus
Afegitó: A la barra et pregunta: “–¿Com se diu la beguda dels pirates?”. I sí, és el company de duatló –el que no va caure del pòquer.
La bonica
Afegitó: Sobreentendre, aquesta és l’altra qüestió.



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.