(69) arriba y abajo

I el monitor comenta a l’alumne nouvingut la llargada de l’stick del deixeble: “–Així dius que el papi te l’ha comprat per a la creixença?”.
Pàvlov (5): la cosa és que cada vegada que sento la paraula “valors” penso en la borsa –o la vida. És a dir, que quant costa.
Pavlov (6): la cosa és que cada vegada que sento l’expressió “valors olímpics” penso en la tomba del senyor Coubertain. I en altres tombes –moltes tombes. Més exactament, en cementiris enormes. Valors tanatorials.
Arran de l’Orde del Drac de Sant Llorenç (2):
1. Els apàtics: ens en falten. De fet, dels que en tenim per donar i per vendre són dels diligents –i de la pitjor espècie, és a dir, dels que activen apàtics històrics.
2. Els indiferents: encara millors que els apàtics. Individus fonamentals per a la bona marxa de qualsevol institució.
Créixer: si un entrenador diu: “–L’equip creix” o “–el lateral esquerre ha de créixer” cal fer-lo plegar ipso facto.
So: diuen que als congressos d’enginyers també falla. Així, ¿per què a l’Egara sí que haurien de funcionar, els micròfons?
La volta Llarga: versió ampliada de la volta Bequen, el recorregut de la qual es perllonga quan aquesta deixa el camí de la Font de la Tartana. Així, si a la Bequen trenques pel carrer Miquel de Cervantes, a la Llarga continues Font de la Tartana amunt fins al carrer del Llorer, on comença una baixada de fort pendent que et du a Isaac Peral, que prens en sentit esquerre –amunt! La costa de l’inventor del submarí llançador de torpedes l’acabaràs quan tombis a mà dreta pel carrer de l’Avellaner, que no deixaràs fins a Pi Pinyoner a l’esquerra –molt breument– per agafar, després, la Noguera –a la dreta– i desembocar al carrer del Boix –de nou a l’esquerra. Reprendràs Isaac Peral també a l’esquerre –torpede a babord!– fins a reincorporar-te al recorregut de la Bequen per Agustí Escuder. I fins al punt de sortida de l’Egara –si hi arribes també hauràs de cridar “toooop!”.
Cronometratge –volta Bequen: segons diuen, hom l’ha fet en menys de 24…

Comentaris tancats a (69) arriba y abajo

(68) la volta Bequen

Comença just al caminoi que neix al final de l’aparcament de dalt; tires caminoi amunt, fins a l’Argemí, que voreges deixant-lo a mà esquerra; quan arribes al carrer que dóna a l’Euncet, l’agafes a mà dreta i creues la carretera de Matadepera, per la passera que dóna a Verge de Montserrat –si penses que la vida és més important que la volta, cal mirar a dreta i esquerra per comprovar el trànsit de la carretera en creuar-la; a la urbanització, agafes carrer de Joan Miró amunt –en paral·lel a la carretera– i després Mateu Turu fins a la cruïlla amb Sant Ignasi, que prens en sentit nord fins a l’avinguda de les Arenes, que hauràs de travessar per enfilar-te avinguda del Vallès amunt. Després d’una recta llarga i de pendent sostingut –que llarga que es fa, aquesta recta–, fas cap al carrer Joan Camps fins al pont de la Riera –el segon pont, se’n diu–, que creues per agafar el carrer de Gaietà Vallès fins a la cantonada amb Sant Francesc. Baixes Sant Francesc –aprofita’l per recuperar forces– fins a trobar el camí de la Font de la Tartana –la pujada pica– que escurçaràs trencant a mà dreta per Miquel Cervantes. Després, continues pel carrer de la Marinada, Agustí Escuder, la Muntanyeta, Josep Pla i Narcís Monturiol, fins a desembocar en el Passeig d’Àngel Guimerà. Aquí, al passeig de Guimerà, és on caldrà demostrar la fortalesa mental, serrar les dents i patir. Deixes Guimerà i gires a l’esquerra per Josep Valls i després a la dreta per Sant Llorenç. Segueixes per la Bolera, Plaça de Sant Jordi, Avinguda de les Arenes i de nou Sant Ignasi, punt a partir del qual repetiràs, en sentit invers, l’itinerari ja recorregut, fins al punt de sortida –ara d’arribada–, on cridaràs “toooop!”.
Cinc quilòmetres vuit-cents metres, amb un desnivell positiu de vuitanta-tres.

Cronometratge: si la fas en menys de 30 minuts, excel·lent. Si la fas en menys de 25, felicitacions: en tens el rècord. Per a l’acceptació del temps, s’han d’aportar un mínim de dos testimonis –preferiblement, enemics.

Comentaris tancats a (68) la volta Bequen

(67) i encara més apunts

Signes dels temps (1): després de molts mesos sense passar pel sensor digital, arribo al vestidor i hi constato: cal que compri, amb urgència, calçotets.
Signes dels temps (i 2): tatuatges.
“–I hi continuaràs, aquest any?”: “–Al camp 3? Sense xip no hi ha compulsa… i amb el documento cercenado
Final de temporada: de derrota en derrota fins a la victòria final. És a dir, en general –generalitzar és una qüestió de supervivència– cal oblidar de pressa –o gastar memòria a la carta, o tenir molta barra.
Camps de hockey nous –gespa nova als camps –gespa nova en un camp, en un altre de segona mà: “–amb lo maco que és el blau…”, digué un del dijous.
Pàvlov (1): la cosa és que cada vegada que sento dir d’algú que és molt professional l’avorriment m’agafa en un grapat.
Pàvlov (2): la cosa és que cada vegada que sento la paraula solidaritat m’engrapen: u, la culpa –no sóc solidari; dos, els seriosos –els del posat seriós.
Pàvlov (3): la cosa és que cada vegada que sento la paraula homenatge em garfeixen l’avorriment, la culpa i els seriosos. I m’emergeix una rialla procaç i molt inconvenient. Sobretot inconvenient.
S’acosta la pedalada: i és just quan t’adones que no t’has entrenat prou i que ja no hi ets a temps.
Onze hores: són les que cal dormir, segons el rellotge dels quaranta anys orfe d’instruccions –ara com ara a Coll Cardús, les instruccions, allà on es barregen el contingut dels bidons blau, groc, verd i la resta…
“–Afarta’m i diga’m moro”: va pensar el blasmat que mira el Tour al televisor de casa, a quarts de quatre de la tarda, al sofà… I té raó.
Verb de l’estiu: romandre –dins la frase “romandrà tancat”.
Pronom de l’estiu: ambdós –dins l’expressió “ambdós inclosos”.
Bèsties de l’estiu: taràntula –a Can Roca–, escurçó africà –a cal senyor S.– i plom català –arreu.
Plom català i jocs olímpics: i va i engega: “Una cosa és l’olimpíada i l’altra els jocs, perquè…”
Pàvlov (i 4): la cosa és que cada vegada que sento la paraula sacrifici em pregunto: “–i l’anyell, on és?”.

Comentaris tancats a (67) i encara més apunts

(66) més apunts

Posar-se en forma: Per al combat de la periostitis, a l’Internet diuen: camini de talons, sis passes endavant, sis passes enrere. “–Papa, què fas?” Digué la nena, al menjador. Dimecres 2: 25’27’’; dimecres 9: 25’25’’; dimecres 16: 25’14’’; dimecres 23: 25’08’’; dimecres 30: 24’49’’. I amb les postres, és clar.
Muévete: Fer quaranta anys serveix perquè un rellotge et digui el que has de fer. Assumir-los és no fer-ne cas?
Elogis (1): “–Desconfia del llagoter unidireccional, és ell que s’encimbella”, sentencià el cérvol, una nit de lluna plena –en què tramuntàrem la carena lentament, sense dir re.
Elogis (i 2): Hi afegí: “–Aquell que no és capaç també del blasme, fa del raspall un rasclet”.
El cérvol va seguir manifestant-se: “–Guanyar aploma el conservador, que és poruc. Tanmateix, també impulsa el viu, que veu la jugada”.
I abans de l’última copa, acabà: “–Fareu el que voldreu, ara bé –que vol dir calça’t: la papallona en l’ambre és bellíssima, i morta.” Si la lluna feia el ple també el féu la nostra pena.
Carnet d’entrenador: Tenir-lo o no tenir-lo, aquesta és la qüestió –digué El Invisible, la nit del rellotge.
Fracàs en la compulsa del DNI (1): Oficina d’Atenció Ciutadana, plaça Didó, Terrassa, un dimarts al migdia: “–Aquí fa molts anys que no en compulsem, de deneís. No ho podem fer. Només en compulsem si ens quedem la documentació. Que surt a la web que sí, que la fem? No pot ser… Que ho ha mirat abans de venir? Doncs ja diré que ho treguin…”
Fracàs en la compulsa del DNI (2): Comissaria de la Policia Nacional, carrer de Baldrich, Terrassa, un dimecres, cinc minuts per les nou del matí: “–Sí, hacemos compulsa. En esa mesa, abrimos a las nueve. ¿Son las nueve menos cinco? Abrimos a las nueve”.
Fracàs en la compulsa del DNI (i 3): Comissaria de la Policia Nacional, carrer de Baldrich, Terrassa, el mateix dimecres, un quart de deu del matí: “–No puedo hacer compulsa de este documento: está cercenado. Debe renovarlo. Pida día y hora a este número o consulte nuestra web”.

Comentaris tancats a (66) més apunts

(65) apunts

Posar-se en forma: dimecres 27: 25’47’’; dimecres 3: 26’02’’; dimecres 10: 26’11’’; dimecres 17: 26’24’’; dimecres 24: 26’25’’. I les postres: periostitis.
Utilitats del mòbil (1): bastir entrenaments; coordinar –aviat és dit–; citar-se –i escriure la consegüent disculpa d’última hora amb motiu de no assistir a la cita–; reunir-se –a la reunió s’hi haurà de concórrer amb el telèfon i consultar-lo tothora–; conspirar; blasmar; solidaritzar-se; seduir la delegada; aparentar que es fan coses. Semblar bo.
Utilitats del mòbil (i 2) –especialment valorada pels socis amb tendències misantròpiques: permet d’entrar al Club, ple de gent, sense necessitat de saludar ningú. No et veuen.
Utilitats del mòbil que encara han d’arribar: obrir la porta del camp 3 a l’hora convinguda; traslladar els cons i les pilotes de la caseta del material al camp; col·locar la mà esquerra de l’alumne a dalt de l’stick i la dreta a la meitat; fer costat; educar.
Aprendre: després d’uns quants anys d’ofici, el monitor constata que els infants n’aprenen, de jugar a hockey. Sovint, malgrat el monitor. En qualsevol cas, com és que n’aprenen? Per motivació? Per imitació? D’inèrcia? O és cosa de l’àcid desoxiribonucleic?
Innat –àcid desoxiribonucleic (1): si hi ha escollits, quin sentit té muntar una escola? Distreure els no escollits?
Cognoms –àcid desoxiribonucleic (i 2): tots els cognoms són iguals, és clar que alguns són més iguals que d’altres.
Quan la coordinadora es justifica abans de dir bon dia: cal respondre, invariablement, amb: “–Bon dia”.
Quan fan el posat seriós –aquest cas s’esdevé, sobretot, en exjugadors bons, exjugadors no tan bons i coordinadors (és un dir)– i t’adones que estan a punt de començar a explicar-te la Teoria General del Hockey –la seva: “–Disculpa’m, és que m’esperen…”.
Teoria General del Hockey: “–Jo…”.
Foc nou?: opció 1: de derrota en derrota fins a la victòria final; opció 2 –o Eugenio: “Vale gracias, ¿pero hay alguien más?”.
Humilitat: no s’ha ni d’escriure, aquesta paraula.

Comentaris tancats a (65) apunts